Fotodiaris: El teatre

Algun dia, aviat, arribaran els jugadors per patir allò que deia el Valdano: la por escènica.
Algun dia, aviat, arribarem nosaltres per riure, cridar, emprenyar-nos, patir i emocionar-nos.
Algun dia, aviat, l'estadi es convertirà en un teatre.

Aquesta fotografia és un regalet de futur de les obres del nou Estadi Cornellà-El Prat.
Maig 2008
Erik

Fotodiaris: 0

Barcelona tanca els ulls i dorm. S'ha acabat la lliga i dilluns a la feina podrem dir:
Aquest cap de setmana no hem perdut....
El futbol sense gols no té vida !!!!
Erik

Fotodiaris: La porteria

Quan ataques, veus la porteria petita, molt petita.
Quan defenses, és gran, molt gran.
I ara, com la veus?
Erik

Fotodiari: El cosit de la pilota

Durant 37 jornades hem anat cosint aquesta pilota. La nit de Reis ens vam pensar que tindriem una bola tant bona que ens permetria jugar la Champions .... però, no. S'ha acabat el somni.
Al juliol tornarà el cicle amb fitxatges nous, promeses d'objectius esportius, malentesos del vestidor, ofertes de fora econòmicament irrenunciables (o no), l'estadi agafant forma, pretemporada i partits amistosos de festa major, ..... benvingut tothom a la fira del futbol.
I nosaltres ens dedicarem a cosir altres pilotes ....
Erik

Fotodiari: Cop de cap a la paret

Xuto fort, molt fort per veure si guanyo el partit, els tres punts i pujo els llocs de la classificació. Però no, ni gols ni punts ni classificació. Tinc davant un mur gran. Molt gran. La lliga s'ha acabat ...
Erik

Videodiari: Un xut molt fort

Fernández Amado, José Manuel, Marañón, Solsona (el noi de Cornellà), Zúñiga, Lauridsen, Lardín, Roger, lo Pelat, ..... quantes pilotes hauran xutat les seves cames?

Hem vist pilotes que entren dins el tres pals.
Gol !
Però .... i les que s'han quedat pel camí?
I les que van anar als núvols? A la tercera graderia?
Ón són?

Videodiaris: Cambrer, una victòria si us plau.

Passejant per un poble de la costa catalana vaig veure aquesta fantàstica performance.
Era l'hora del vermutet i li vaig demanar ..... una victòria al camp de l'altre l'equip de la ciutat.

Com ens la servirà? Freda, calenteta ... amb gel?
Amb una tapeta sorpresa? Amb olivetes arbequines?
Jo només vull una victòria merescuda dels nostres.

I tú, què vols pendre?

Erik

Videodiari: El punt de penal

Quin mal em fa veure fallar un penal que ens han pitat a favor !!!

El puntet blanc espera pacient que el davanter li col.loqui al damunt la pilota....

El porter dubta i pensa per on llençar-se si vol aturar aquesta maleïda pilota.

El davanter s'abstreu de tot que l'envolta i ja té clar per on tirar la pilota.

La pilota, amb dolor i resignat, ja sap que el cop serà dur, suau o amb efecte.

Jo miro l'actitud, el posat i si puc la cara del davanter i l'envio totes les meves energies mentals per tornar a veure un gol a favor del nostre equip.

Després de tot això, sigui gol o no, el puntet blanc esperarà, molt pacient, una altra visita de la pilota. O d'una altra pilota ......

I tú, què fas?

Erik

Fotodiari: ... i el tercer còrner.

Sort en tenim de les regles del joc i que un camp de futbol estigui ben estructurat. O no?

A l'Institut sempre m'havien ensenyat que la distància més curta és la línea recta. El futbol, tot i que es tracta d'anar sumar punts , no és una ciència matemàtica. Quina sort !!!

Feia moltes setmanes que vèiem l'Espanyol a la zona europea però des de diumenge això ja no és així.... oh.

Però .... serà que haurem d'agafar la línea no-recta per arribar-hi?

Còrner Lanzarote

Lanzarote, desembre 2007

El futbol no té fronteres i sempre ens fascinarà com amb quatre fustes i quatre ratlles es pot crear un univers. El meu me'l vaig fer a Lanzarote, un dissabte al matí esperant que a la nit l'Espanyol jugués, a Montjuïc, contra el Barça. En el meu partit imaginari anàvem empatats i "Lo Pelat" havia de llançar un còrner en el temps de descompte... Quin dels dos xuts és el bo?