diumenge, 1 de juny del 2008
Fotodiaris: El teatre
Algun dia, aviat, arribaran els jugadors per patir allò que deia el Valdano: la por escènica.
Algun dia, aviat, arribarem nosaltres per riure, cridar, emprenyar-nos, patir i emocionar-nos.
Algun dia, aviat, l'estadi es convertirà en un teatre.
Aquesta fotografia és un regalet de futur de les obres del nou Estadi Cornellà-El Prat.
Maig 2008
Erik
dissabte, 24 de maig del 2008
Fotodiaris: 0
divendres, 16 de maig del 2008
Fotodiaris: La porteria
dilluns, 12 de maig del 2008
Fotodiari: El cosit de la pilota
Durant 37 jornades hem anat cosint aquesta pilota. La nit de Reis ens vam pensar que tindriem una bola tant bona que ens permetria jugar la Champions .... però, no. S'ha acabat el somni.
Al juliol tornarà el cicle amb fitxatges nous, promeses d'objectius esportius, malentesos del vestidor, ofertes de fora econòmicament irrenunciables (o no), l'estadi agafant forma, pretemporada i partits amistosos de festa major, ..... benvingut tothom a la fira del futbol.
I nosaltres ens dedicarem a cosir altres pilotes ....
Erik
dimecres, 30 d’abril del 2008
Fotodiari: Cop de cap a la paret
dimecres, 23 d’abril del 2008
Videodiari: Un xut molt fort
Fernández Amado, José Manuel, Marañón, Solsona (el noi de Cornellà), Zúñiga, Lauridsen, Lardín, Roger, lo Pelat, ..... quantes pilotes hauran xutat les seves cames?
Hem vist pilotes que entren dins el tres pals.
Gol !
Però .... i les que s'han quedat pel camí?
I les que van anar als núvols? A la tercera graderia?
Ón són?
Hem vist pilotes que entren dins el tres pals.
Gol !
Però .... i les que s'han quedat pel camí?
I les que van anar als núvols? A la tercera graderia?
Ón són?
dijous, 17 d’abril del 2008
Videodiaris: Cambrer, una victòria si us plau.
Passejant per un poble de la costa catalana vaig veure aquesta fantàstica performance.
Era l'hora del vermutet i li vaig demanar ..... una victòria al camp de l'altre l'equip de la ciutat.
Com ens la servirà? Freda, calenteta ... amb gel?
Amb una tapeta sorpresa? Amb olivetes arbequines?
Jo només vull una victòria merescuda dels nostres.
I tú, què vols pendre?
Erik
Era l'hora del vermutet i li vaig demanar ..... una victòria al camp de l'altre l'equip de la ciutat.
Com ens la servirà? Freda, calenteta ... amb gel?
Amb una tapeta sorpresa? Amb olivetes arbequines?
Jo només vull una victòria merescuda dels nostres.
I tú, què vols pendre?
Erik
dimecres, 9 d’abril del 2008
Videodiari: El punt de penal
Quin mal em fa veure fallar un penal que ens han pitat a favor !!!
El puntet blanc espera pacient que el davanter li col.loqui al damunt la pilota....
El porter dubta i pensa per on llençar-se si vol aturar aquesta maleïda pilota.
El davanter s'abstreu de tot que l'envolta i ja té clar per on tirar la pilota.
La pilota, amb dolor i resignat, ja sap que el cop serà dur, suau o amb efecte.
Jo miro l'actitud, el posat i si puc la cara del davanter i l'envio totes les meves energies mentals per tornar a veure un gol a favor del nostre equip.
Després de tot això, sigui gol o no, el puntet blanc esperarà, molt pacient, una altra visita de la pilota. O d'una altra pilota ......
I tú, què fas?
Erik
dimecres, 2 d’abril del 2008
Fotodiari: ... i el tercer còrner.
Sort en tenim de les regles del joc i que un camp de futbol estigui ben estructurat. O no?
A l'Institut sempre m'havien ensenyat que la distància més curta és la línea recta. El futbol, tot i que es tracta d'anar sumar punts , no és una ciència matemàtica. Quina sort !!!
Feia moltes setmanes que vèiem l'Espanyol a la zona europea però des de diumenge això ja no és així.... oh.
Però .... serà que haurem d'agafar la línea no-recta per arribar-hi?
diumenge, 30 de març del 2008
Còrner Lanzarote
Lanzarote, desembre 2007
El futbol no té fronteres i sempre ens fascinarà com amb quatre fustes i quatre ratlles es pot crear un univers. El meu me'l vaig fer a Lanzarote, un dissabte al matí esperant que a la nit l'Espanyol jugués, a Montjuïc, contra el Barça. En el meu partit imaginari anàvem empatats i "Lo Pelat" havia de llançar un còrner en el temps de descompte... Quin dels dos xuts és el bo?
El futbol no té fronteres i sempre ens fascinarà com amb quatre fustes i quatre ratlles es pot crear un univers. El meu me'l vaig fer a Lanzarote, un dissabte al matí esperant que a la nit l'Espanyol jugués, a Montjuïc, contra el Barça. En el meu partit imaginari anàvem empatats i "Lo Pelat" havia de llançar un còrner en el temps de descompte... Quin dels dos xuts és el bo?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)